8 - Novembre / 2017

El pressupost del 2018 incrementa les partides per a prestacions socials i de benestar

El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha presentat, aquest dimarts, 7  de novembre, els detalls del projecte de llei del pressupost del 2018 a la premsa, després d’entrar-lo a tràmit parlamentari la setmana passada. El projecte de llei del pressupost preveu uns ingressos de 425.231.642,06 euros i unes despeses de 450.919.283 euros. Així, es manté el dèficit de caixa per sota de l’1% del PIB, situant-se en 25,69 milions d’euros.  

El ministre Cinca ha indicat que l’augment del pressupost es veu reflectit, segons la classificació administrativa, principalment per l’increment dels Ministeris que assumeixen les prestacions socials i les partides pròpies d’un estat del benestar. Concretament, el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior és el que més creix en termes absoluts, amb 3,3 milions d’euros més que en el pressupost del 2017, seguit del Ministeri de Salut, amb 2,7 milions d’euros d’increment, i del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, amb un augment de 2,3 milions d’euros.

En aquest pressupost, a més, també es recull la millora de la situació econòmica, que es veu reflectida en un augment dels ingressos relacionats amb el consum, amb les transmissions patrimonials i també amb l’IRPF, per l’augment d’assalariats.  

Pel que fa als ingressos per impostos directes, es mantenen en un import similar al pressupost anterior, a causa de l’increment dels impostos per plusvàlues immobiliàries i per IRPF, i la baixada dels ingressos de l’impost de societats i de l’impost sobre la renda dels no residents. Així, es reflecteix la millora del sector immobiliari amb un increment del 44% de l’impost sobre les plusvàlues immobiliàries, assolint els 2,5 milions d’euros. Quant a l’IRPF també es preveu un increment, sobretot relacionat amb les rendes del treball (+24%) a causa de l’augment del nombre d’assalariats i l’increment del salari mig.  

Per altra banda, els ingressos per l’impost de societats es pressuposten lleugerament per sota, tenint en compte la tendència a la baixa, sobretot per l’evolució dels resultats del sector financer. Igualment, els ingressos per la renda dels no residents es preveuen un 31,7% inferiors al pressupost del 2017 ja que tal com estava previst, es veuen els efectes dels convenis de no doble imposició vigents.

Pel que fa als ingressos indirectes, se situen en els 292 milions d’euros, amb un increment del 3,97% respecte al pressupost anterior, ja que són el reflex de com s’està comportant el consum aquest 2017. Així, es veu un increment de l’impost sobre les transmissions patrimonials, del 35,3%, un increment de l’IGI, que arribaria als 128,7 milions d’euros, amb un increment del 4,79%, i un increment de les taxes al consum (del tabac), principalment donat per l’aplicació durant tot l’any de l’increment de la taxa que es va aprovar al març d’aquest any.

Tot i l’increment dels ingressos, les despeses també es pressuposten a l’alça, a causa de l’increment de les despeses de personal, però sobretot del consum de béns corrents i serveis. Les despeses financeres, en canvi, baixen gràcies a que es preveu que els tipus d’interès es mantinguin baixos, i per la gestió feta de les renovacions de les emissions de deute públic.

Quant a les despeses de personal, es preveu un increment del 2,73%, motivat per la pujada dels salaris amb l’IPC, per les despeses de jubilacions, per les noves contractacions d’alguns treballadors eventuals, sobretot relacionats amb els serveis socials, i també pel fet que els treballadors de les Ambaixades han passat a comptar-se dins del capítol 1 mentre que fins ara ho feien a través d’una transferència corrent (capítol 4). A més, en aquest pressupost es preveu un augment de la partida prevista per a la formació del personal, amb la voluntat de capacitar i actualitzar el personal per aconseguir una administració moderna.  

En aquest sentit, el ministre ha considerat que l’administració no està dotada en excés, i que tot i que es busca al màxim la contenció, hi ha factors com l’IPC o els triennis que s’han d’assumir. No obstant, ha indicat que la passada i la present legislatura han estat les que han registrat un creixement percentual inferior d’aquest capítol, en relació a les anteriors.  

Quant a despeses, el capítol que més creix és el de béns corrents i serveis (+7,4%), i això es dóna principalment per l’encunyació de monedes d’euro previstes amb motiu del 25è aniversari de la Constitució i per la reclassificació del transport escolar, que estava contemplat com a transferència fins ara.

Pel que fa a les transferències corrents, augmenten en un 2,82%, situant-se en 212,7 milions d’euros. Entre les més destacades, el ministre ha assenyalat la transferència a la CASS, que en aquest pressupost es manté similar al 2017. A diferència, el SAAS incrementa la seva partida en 2 milions d’euros, i l’AREB en 778.000 euros.

Dins de les transferències, destaquen aquelles destinades a ajudar a les famílies, i concretament l’augment de les pensions de discapacitat i solidaritat (+16,8%), de la partida de promoció de l’autonomia personal (+25,9%), i de la d’atenció a la infància i l’adolescència (+41,6%). La millora del mercat laboral, però, també es reflecteix en una disminució de la partida prevista per a polítiques ocupacionals, que tot i reduir-se en un 20% continua estant dotada amb 2,2 milions d’euros per fer front a programes d’abast més estructurals. 

També es preveu un increment de la partida destinada a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, arribant als 5,7 milions d’euros, i de les transferències al Col·legi Janer i la Sagrada Família i a les federacions i clubs esportius.  

Finalment, pel que fa a les despeses de capital, en aquest projecte de pressupost es preveu reduir la inversió destinada a la xarxa viària en favor d’altres infraestructures de contingut productiu, ja que la xarxa de carreteres es troba prou desenvolupada i en bones condicions.

Text i foto: Govern d'Andorra