17 - desembre / 2014

L’amiant: una questió de salut pública

Una quarantena de persones han assistit a la XVII edició del clúster de salut i benestar de la iniciativa Actua, on s’ha tractat essencialment la rellevància que tenen els materials de construcció dels edificis on vivim i treballem per a la nostra salut.

La sessió ha estat inaugurada pel director general de FEDA, Albert Moles, que ha ressaltat la importància del treball realitzat per l’Associació Andorrana per a la Qualitat Ambiental en Interiors (AAQAI) i pel president de l’entitat, Josep Sobrevias, que ha remarcat que passem un 80% de la nostra vida en espais interiors.

L’auditor i consultor de l’empresa Principat Qualipreven,Xavier Tomàs, ha iniciat la seva ponència amb una pregunta: “Com valorem la normativa actual a Andorra?”. La resposta dels assistents ha estat clara: la normativa nacional existent és molt limitada. Tomàs ha presentat els diferents contaminants ambientals interiors per fer una avaluació reglamentària tant a nivell nacional com internacional.

L’inspector certificat per el diagnosi d’amiant en edificis i instal·lacions, Joan de Monserrat, ha parlat d’un dels contaminants ambientals interior més perillós: l’amiant. Monserrat ha esmentat la gran comercialització de l’amiant durant els anys 70 i 80 per ser un eficaç aïllant  però a la vegada un important causant de càncer de pulmó. Aquest component es va seguir utilitzant activament fins al 1997 a França i fins al 2002 a Espanya. Malgrat que sembli un tema llunyà, segueix estant molt present, ja que les construccions realitzades durant aquests períodes encara són habitables.  Per aquesta raó,  Monserrat ha posat en relleu la importància de les tècniques de prevenció en les construccions amb presència d’amiant. Per finalitzar la seva ponència, Monserrat ha remarcat que es tracta d’un tema de salut pública i no simplement de salut laboral.

El director general de Bocalis a Madrid, Julio Vidal, ha remarcat la necessitat dels grups de treball com a fil conductor de les normalitzacions i doncs, de la creació de futures normatives. Existeixen diversos comitès de treballs sobre climatització o senzillament sobre la qualitat ambiental interior dedicats a trobar solucions i guies a problemes progressius, com són AEN/CTN 100 o 171. Evidentment, com ha remarcat Vidal, es tracta de la primera fase de treball per arribar a una regulació legal i per tant posar-hi solució a llarg termini.

Albert Villamayor, gerent de l’empresa Albert Villamayor Arquitectura a Andorra, ha presentat l’arquitectura sostenible, un nou concepte d’arquitectura àmpliament lligada a la qualitat ambiental interior. Des de la redacció del projecte, passant per la fase d’execució de les obres i fins a l’ús final de l’edifici prenem decisions que incideixen en aquest qualitat ambiental.  Villamayor ha advertit sobre la importància de la selecció dels materials segons l’ús que l’hi vulguem donar. Per il·lustrar aquesta idea, ha posat com exemple una pintura base que redueix els camps electromagnètics als espais interiors. Vilamajor ha remarcat, finalment, com els cicles de vida dels edificis presenten una important incidència en la qualitat ambiental interior.

Seguidament i per acabar d’emfatitzar la importància de la qualitat ambiental interior, la directora del Institut Ontomèdic, Àngels Codina, ha exposat el gran nombre de patologies que provenen dels espais interiors de les quals en tenim un total desconeixement. Codina ha explicat el concepte de zones geo patògenes, és a dir zones amb una major probabilitat de provocar patologies. Codina ha posat com a principal exemple les ones provinents dels wifis susceptibles de generar marejos, mal de cap, així com problemes de memòria i d’atenció. Finalment ha remarcat que l’objectiu essencial de la qualitat ambiental interior és la salut.